PRIMER DIA.

Ja hi som.

Dia primer de setembre i tot recomença i es posa en ordre.

Tornen els horaris, l'organització, ...
Què hi farem: tot allò que comença, ha d'acabar.
Les vacances ja són gairebé un record llunyà, per més que haguem tornat... posem...ahir mateix? doncs, això, un record llunyà que esperem poder tornar a repetir d'aquí a un any.

Així, doncs, l'estiu inicia el seu comiat de bracet amb el retorn a les nostres respectives feines, tot esperant que els maleïts mosquits-tigre desapareguin d'una vegada (al menys fins l'estiu vinent) i deixin de martiritzar-nos amb aquelles fiblades inflables.

Pel què fa a mi... he fet vacances-vacances i feia gairebé dos mesos que no apareixia per aquí; potser tocaria fer un resumillo del què ha estat l'estiu olesà. Però francament, no en tinc gens de ganes de posar-me a pensar, ara. Perquè m'hauria de posar a pensar, pensar... què ha passat, al meu poble, que de debò, de debò, tingui un pes rellevant i positiu per a tots plegats?