dissabte, 11 de setembre de 2010

DIADA

Ufs!! si que em costa escriure!!
SOM-HI!!!
Avui és la Diada. Per primera vegada -gràcies a aquest calendari escolar nou- he treballat els fets de l'11 de setembre amb els meus alumnes. Vull dir que els cursos passats, en parlàvem, però ara som a la data justa. I és que diuen que "no hay mal que por bien no venga"
Diada a Olesa.
A casa, penjada de senyera per partida doble (no podia ser d'altra manera). Finalment triple, perquè ha aparegut una tercera bandera al galliner.
Al poble, hem començat amb una senyera que es va penjar ahir, unes quantes hores abans de l'hora que fixava el programa de l'Ajuntament, fet que va provocar que els que vam anar-hi a les 8 del vespre a veure com es penjava ens la trobéssim ja penjada, o millor dit, despenjada. Vull dir que estava trencada, estripada per la força del vent (esquinçada) cosa molt diferent del que ha dit el senyor alcalde que ha anunciat que "els de sempre" l'havien trencat. Al migdia d'ahir, ja ho estava de trencada segons fonts "republicanes". I això dels de sempre no sé ben bé a què es refereix, perquè a Olesa operen des de fa dècades diferents col·lectius destructius o si més no "pintaires" i no sempre són els mateixos ni provenen dels mateixos entorns. També val a dir que amb el temps van canviant: abans eren uns, ara uns altres, perquè els primers ja han crescut i han madurat o s'han educat o ja no viuen al poble per més que no hagin perdut el vici de posar-hi cullerada i voler dir-nos com hem de viure els que hi som cada dia. De tota manera és un costum lleig que hauríem d'anar abandonant això de culpabilitzar sempre "els de sempre".
En resum, poca assistència de públic i vermut-celebració més que pobre: pobre de gent i pobre d'intendència. No he participat a la bicicletada: no en puc informar-opinar.
Els d'ERC no han perdut la tradició de posar aquella paradeta davant de l'ambulatori, testimoni del qual és la foto de l'ALBERT que sembla que digui "Sóc català" per si algú ho dubtava.
Ahir, discurs del President Montilla (buf..!) que ha creat controvèrsia per allò de "la pulsió separadora". Però més enllà del que es pugui entendre des de visions independentistes però sobretot interessadament convergents... (i no vull defensar la visió PSOE de tota aquesta història) em pregunto ... per què no s'entén com una petició d'unitat dels partits catalans? que és, en definitiva i al meu parer, el que la immensa majoria de la gent que vivim aquí desitgem? Sóc innocent!!
Cadascú a la seva bola!! Quin fàstic. No vull ni pensar en aquestes properes eleccions.