DIVENDRES + DISSABTE =

POESIA AL PARC DEL GARRAF

El cicle 'Poesia als Parcs' arriba enguany a deu espais naturals de la província, a quatre d'Itàlia i a un de França.
Diumenge vinent, a les 12h del migdia, inaguració de l'itinerari artístic de Vallgrassa, el Centre Experimental de les Arts del Parc del Garraf on podreu compartir la poesia de Marc Romera i Benet Rosell.
Més info a : http://www.vallgrassa.cat/poesia.htm

TRASLLAT

Sant Galderic ha estat traslladat
al dia que li toca...

el 16 d'octubre!!

(i és que ja no se on sóc!!)

QUAN LA PORTA ÉS IMPORTANT

Qui es fixa en les portes?

Amples, estretes, quadrades, ... petites...?
De fusta, de metall, de pedra... ??

Aquí hi ha la resposta!
(clica!)

TROBALLES: EL BES A KLIMT

Avui m'ha arribat per correu.
Cercava material per un taller de visual i plàstica basat en l'obra de Gustav Klimt i vaig trobar això per aquests mons enxarxats.
Un regal.


http://elbesaklimt.blogspot.com/
http://elbesoaklimt.blogspot.com/
http://www.barcelonareview.com/revista/02/sc.html

LA NITS DELS MORTS

També anomenada "Festa dels morts", "Dia de les ànimes" o "Nit de les ànimes", el 31 d'octubre és la primera part de la festa de Tots Sants, el moment de l'any en què els morts visiten als vius. Es creu que aquesta nit els difunts familiars tornen a casa a la recerca d'aliments, calor i confort. Per això, i per tal d'ensenyar-los el camí, és costum que a moltes cases s’encenguin espelmes i altres llums de flama, sovint a l’interior de càntirs i fruits del temps, com carabasses, que s’acostumen a decorar. En algunes llars a l'hora dels menjars es posa un plat a taula pel difunt. En alguns indrets també es fan processons carnavalesques amb l'aparició de les representacions dels esperits dels morts que la tradició popular ha creat al llarg dels temps: fantasmes, ànimes en pena i altres éssers terrorífics. Al nostre país, la tradició popular explica que aquesta nit surten del seu lloc de repòs algun dels nostres avantpassats més mítics: el rei Jaume I, el comte Guifré el Pelós, el comte Arnau, etc...

Festes de Morts arreu del món?

Com ho fem a Catalunya?
La nit de Tots Sants, del 31 d'octubre a l'1 de novembre, s'organitzen innombrables castanyades col·lectives, uns àpats comunitaris a base de castanyes, panellets, moniatos i altres fruits de l'època que es celebren amb la família, els amics i fins i tot a les escoles. Sovint s'acompanya les castanyes i panellets amb vi dolç, del bo. La Castanyada és una reunió comunitària que sovint és organitzada per ajuntaments, ateneus, grups de joves, associacions de veïns, entitats culturals, centres excursionistes, penyes esportives, etc.
(Font: festes.org)

MILIONS DE BOSSES DE PLÀSTIC

Algunes cadenes de supermercats ja compensen amb descomptes els clients que renuncien a demanar una bossa de plàstic. Ara també en fan propaganda per TV i tot.
Encara que certs videos enviats per la xarxa desmenteixin la perillositat de l'ús de les bosses, la realitat només és una.

Els catalans consumim 14 milions de bosses de plàstic cada cap de setmana. Al cap de l’any, aquest acte quotidià d’agafar una bossa gairebé a cada botiga o supermercat es converteix en 192.651 tones de residus plàstics.
El consum sense mesura de bosses de plàstic d’un sol ús ha motivat la posada en marxa d’una campanya per reduir-ne la utilització, fomentant altres sistemes com ara les bosses de cotó o els carrets d’anar a comprar. A més, la Generalitat de Catalunya es planteja aplicar un impost ecològic de 0,20 € per bossa.

Més informació? Veure EN CLAU UPC (cliqueu)
FONT: UPC

XV JORNADES DE RURALS

Hem assistit, un centenar d'educadors/es a les XV Jornades d'escola rural de Catalunya que s'han celebrat a l'EMPORDÀ.
Les noticies de l'Escala n'informa.
A banda que el lloc fos esplèndit, (jo el recordava d'aquest hivern amb unes tempestes de mil dimonis) el tema era sucós "Competències per a un poble educador" . Molts pobles, inclòs el nostre, hi haurien d'haver assistit en ple, no només els docents: calia a famílies, polítics, tècnics i veïnatge en general... i entitats, associacions...

M'agrada anar a aquest tipus de trobades amb els copanys/es i trobar-me'n d'altres de llocs ben diferents a Olesa. M'agrada compartir allò que fem, allò que sabem, allò que ens preocupa i trobar respostes diverses d'experiències també diverses. Ens aporten energia i satisfacció perquè ens fan veure que el camí que estem recorrent és l'adient, que no som extraterrestres... que els objectius estan ben plantejats. Una seguretat i gratificació que ens costa de trobar encara en l'entorn immediat. Una llàstima haver de ser reconegut fora de casa; nadie es profeta en su tierra, diuen.

UNES FOTOS?
La Maria J. Palau de la ZER El Solsonès m'ha enviat imatges que he afegit. GRÀCIES!!

JORNADES D'ESCOLA RURAL

Aquestes ja són les XV Jornades d'Escola Rural, organitzades pel Secretariat d'Escola Rural de Catalunya.
Enguany es celebren a l'EMPORDÀ, els propers 23 i 24 d'octubre.
L'escola d'Olesa hi serà present.
El tema a debatre és COMPETÈNCIES PER A UN POBLE EDUCADOR (ens va que ni pintat). És un tema que va reapareixent a totes les trobades des de fa temps i que Jordi feu explica molt bé.
L'escola rural ha estat molt de temps desprestigiada i d'un temps ençà comencem a veure que és un dels models a seguir. Ja era hora... "Más vale tarde que nunca!"
Espereu-nos que veniiim!!!

LA TARDOR TAMBÉ HA ARRIBAT AL BRESSOL

LA TARDOR

Aquest és un dels temes que repetim i repetim a les escoles ja siguin grans o petites; de infants menuts o més crescudets.
A l'escola Bressol d'Olesa també ha arribat la tardor i s'ho passen d'allò més bé.
Aquest és el seu blog http://escolabressolmarrec.blogspot.com
Divertidíssim!!

SALVEM MONTSERRAT

Informació i documentació:
http://www.salvemmontserrat.org/

AVUI HA COMENÇAT L'ESPLAI

Per segon any consecutiu, a Olesa tenim ESPLAI.


En podeu fer el seguiment al seu blog.



http://esplaidolesa.blogspot.com/

ELS GRANS A UNES GRANS COLÒNIES

Els més grans de l'escola d'Olesa han anat a EL VENDRELL de colònies, al Camp d'Aprenentatge Pau Casals.
M'han dit, tan bon punt han arribat que "una passada" (com diuen ells).
En definitiva unes GRANS colònies.
Un encert, només s'han de veure les fotos al seu blog de colònies
La veritat és que els Camps d'Aprenentatge estan molt bé i n'hi ha de tota mena.
DESCANSEU!!!!

SANT GALDERIC

De Sant Galderic s’expliquen gran quantitat de llegendes, algunes d’elles, recollides en el Costumari Català de Joan Amades, les quals, en alguns casos, serveixen de tema artístic a molts retaules d’esglésies, com és el cas del retaule de l’església de Sant Pere de Prada de Conflent prop d’on es troba el Museu Pau Casals.

El 16 d'octubre, els pagesos celebren la festa d'un dels seus patrons. I és que Sant Galderic va ostentar el patronatge de bona part de la pagesia catalana des de l'any 900 fins el 1707, quan va anar desplaçant en favor del madrileny san Isidro Labrador.
Si voleu seguir algunes de les seves llegendes... podeu trobar-les aquí, en un treball de Jordi Salat. Al festes.org, també es pot trobar més informació.

Aquest post ha estat traslladat de dia.

FESTA MAJOR DE L'HOSPITAL

No vull burxar. Perquè fa mal.
Cadascú haurà de valorar personalment i els col·lectius, fer-ho com a entitats que són.
Personalment tinc la sensació que es hem carregat una Festa Major molt tradicional que comptava amb l'assistència de mooooolta gent de fora que no tornarà perquè no ha gaudit del que venia a trobar cada any des de fa 10 anys.
El meu recolzament a la Colla de Diables. He de dir, en honor a la veritat, que em van sorprendre per la seva coherència i honestedat, no privant al poble d'un acte molt propi però posant sobre la taula el seu posicionament clar. També s'haurà de valorar.
Pel "Rie", bona idea, comte de Cervelló!!

"PIENSO, LUEGO EXISTO"

En vaig quedar... atònita.

M'ho mig esperava perquè molts companys/es m'havien advertit, però la veritat és que no m'ho volia creure. Volia pensar que tot havia estat un error, un malentès... (ja vaig parlar d'aquest tema un altre dia no fa gaire) Doncs NO!
Dimarts passat al primer ple del nou govern va quedar patent la manera en què han maltractat el treball desinteressat que un grup de persones del poble ha fet durant un any i com han trepitjat la seva il·lusió col·lectiva. És una vergonya com s'ha tractat la CCOB. Aquesta comissió està aturdida i ha hagut de publicar un comunicat per deixar les coses clares.
Al Ple, després d'una pregunta (d'aquelles en què es poden preparar la resposta perquè s'entreguen amb antelació) d'ERC al govern sobre el futur de la Comissió de Festes (encara no s'han assabentat del seu nom?) els grups polítics (GOOB i CiU) van començar a discutir sobre el pressupost de Cultura per justificar les actuacions d'uns i altres amb la CCOB. Però aquest no és el problema. És un problema de concepte, no de diners. És un problema de tenir clara la participació i implicació ciutadana!!
Només el PSC (i mal m'està el dir-ho) va parlar de participació ciutadana i de democràcia.
No hi ha excuses per com s'ha tractat la gent de la CCOB.

Ni amb tots els supòsits suposats: manca de diners, no legalitat (em pregunto per a què seveix el reglament de Participació Ciutadana que van aprovar per consens en sessió plenària?) i suposant que aquests supòsits siguin certs, no és manera d'obviar la gent i la tasca que han fet durant un any un col·lectiu democràtic i participatiu, emparant-se en que no hi ha cap document que expliciti l'existència de tal col·lectiu.
En primer lloc, això no és cert. Hi ha documents, hi ha un blog, hi ha actas, hi ha una feina feta durant un any!!!!! UN ANY!!!!
No existim? No ens han trucat quan els ha convingut? bé que ens cerquen quan volen!!!, bé que ens persegueixen quan necessiten alguna cosa... et truquen fins i tot a la feina i a casa i tot vénen, si cal!! No van convocar a alguns membres concrets per desfer els programes? Saben o no saben qui som. Si som, existim? En què quedem!!
Pel que volem vivim en un poble, pel què ens convé som urbans.
No ens coneixem tots? Tan costava convocar la CCOB i exposar què passava, què volien com a govern, que pretenien? És lícit que vulguin organitzar les coses de manera diferent, però s’ha de tenir coratge i tenir la valentia i l’honestedat de posar les coses sobre la taula. No anar d’ “amagatotis”!!
No són documents el que manquen. El que fa falta és tenir la delicadesa de convocar un col·lectiu (i no alguns dels seus membres que ens interessa per separat) per plantejar el que calgui (problemes, dificultats, dubtes...) i poder treballar conjuntament en les modificacions oportunes.

Al contrari i actuant amb covardia se'n obvia amb l'excusa barata que no constem enlloc, que no existim.

El problema no són els diners, no és si constem o no.

El problema és que si no ho faig jo o els meus, no està bé.
El problema és que en aquest poble enlloc de preguntar a quina hora es fan les coses, encara preguntem QUI les fa. I que l'assistència i la participació passa encara per veure abans qui ha tingut la idea i rebentem allò que no surts dels nostres.
El problema és la manera de fer política social i cultural que hem endegat i que fent demagògia amb la participació veïnal del barri de l'Hospital, passant-los a ells tota la responsabilitat, s'ha carregat la

participació ciutadana d'un col·lectiu OBERT que actuava per CONSENS dels seus membres,
per cert, de
molts colors polítics i socials diferents.
Exemple d'esforç ciutadà i de treball col·lectiu per a un poble.

Al menys...
aprenguint-ne, si-us-plau!! Però aprenguint-ne TOTS!!

MAJORIA D'EDAT

Aquest marrec malgeniut de l'esquerra, avui dia 10 del 10 a les 10 del matí, n'ha fet 18. Ara està igual..., però més gran.