dissabte, 1 de gener de 2011

divendres, 31 de desembre de 2010

ANY NOU, VIDA NOVA.

El FORA D'HORES s'ha acabat.
Va començar amb la necessitat i el desig d'explicar, de compartir algunes coses personals, però sobretot del meu poble.
Ara sento que al meu poble ja no hi passa res (amb prou interès) per explicar. O potser n'hi ha més que mai, per explicar, de grosses, de greus... però estem TANT cansats...
Les meves necessitats també han canviat. No em sento lligada a res.
Deixo les HORES i em dedico als POTS.
Ara reciclo ... idees, propostes, eines...
BON ANY!!

dimecres, 29 de desembre de 2010

POST "ROBAT" A LA CLARA

La Clara ha publicat aquest post al blog de mestres de l'escola.

HA MORT MATTHEW LIPMAN


Matthew Lipman és el pare del programa "Filosofia 3/12"

Us deixo un recull de paràgrafs del seu llibre "Pensamiento complejo y educación" que he trobat al blog de Rafael Robles:

El misterio natural del hogar y del ambiente familiar viene reemplazado por un ambiente estable y estructurado en el que todo es regular y explícito. Los niños gradualmente descubren que dicho ambiente raramente es apasionante o retador. Todo lo contrario, declina el capital de iniciativas, de invención y de reflexividad que ellos traen a la escuela. Ésta explota sus energías y los devuelve a casa disminuidos. Al cabo del tiempo, los niños se dan cuenta de que la escuela les enerva y desespera más que animarlos o provocarlos intelectualmente. (p. 51)

(…) ello es el resultado del aislamiento del profesor en su aula y de la escasa solidaridad del cuerpo docente. Cuando un profesor innova viene halagado por el director de algún centro escolar, pero se da por sentado que no sería aconsejable que dicha innovación se difundiese, y en general se considera muy remota la posibilidad de que ello pueda afectar a la práctica académica.

Muchos profesores se resienten de la indiferencia con la que los tratan a la hora en que se implantan las reformas curriculares reconociendo el enorme poder que tienen las editoriales de libros de texto y las administraciones educativas. Por otro lado, las editoriales de libros de texto no ignoran a los profesores y a su experiencia cuando se plantea la elaboración de nuevos textos; es simplemente que las editoriales buscan aquellos representantes más fieles de la práctica académica normal con el resultado de que los textos entonces suelen escribirlos los profesores con una orientación limitada de su práctica, con una orientación limitada de su teoría o por autores autónomos contratados. (p. 53-54)

Cuando no se exploran los problemas directamente de primera mano, no se genera interés ni motivación y lo que seguimos llamando educación es en el fondo una payasada y una burla. (p. 57)

Raramente los profesores están preparados para identificar los vaivenes lógicos de sus alumnos y poder orientarlos con suficiente competencia. (p. 76)

No podemos enseñar a alguien a ser creativo. Sólo podemos crear un ambiente en el que los estudiantes encuentren posible que se enseñen a sí mismos a ser creativos. (p. 147)

dimarts, 28 de desembre de 2010

CANVI DE PRESI; CANVI DE GOVERN.

Ja tenim nou president de la Generalitat i nou govern, també.
No és el millor dels paisatges possibles des del meu punt de vista, però vist l'estat de les coses (i dels partits, sobretot d'esquerres) , ...què en puc dir?
En el seu nomenament com a President tot i que va aportar alguna novetat en la presa de possessió, com allò de prometre el càrrec amb “plena fidelitat al poble català” no va evitar l'ambigüitat que caracteritza sovint CiU, al recordar-nos que la construcció nacional, no és una feina per a impacients. També cal agrair la sinceritat de reconèixer el traspàs impecable del govern sortint, cosa que va brillar per la seva absència en el traspàs del 2003, quan CiU donava pas al primer tripartit.
Del discurs del president sortint? Recordar-li que hi ha gent que a part de FER, també vol SER. Que una cosa no treu l'altra.
Pel que fa al nou govern... potser no és el govern dels millors, tal com havia pronosticat Mas, però potser podem dir que és correcte. Al menys sembla que s'hi ha esforçat, tot i que com alguns apunten pot fer una mica d'olor de repetició, de passat, al menys en part.
Mascarell? Bona jugada per part de CiU.
Penso que el PSC s'equivoca una vegada més repudiant Mascarell, que observada la realitat sembla que és el millor candidat a gestionar Cultura si no volem tornar a la cultura catalaneta de pastoret. D'alguna manera Mas s'assegura una gestió no partidista de la Cultura i com a “contrari” repara el menysteniment que els socialistes han mantingut amb Mascarell. Que Mascarell es faci càrrec de Cultura és, sens dubte, una bona noticia. I al PSC li cal reflexió i renovació (de tot).
Obiols avui a El Periódico feia una reflexió sobre el PSC molt encertada i en la mateix direcció que d'altres ja han apuntat (de dins i de fora del partit). El futur del PSC i dels partits en general passa per agrupar persones autònomes i emancipades i no per seguidors de consignes amb obediència fèrria i disciplina telefònica amb la que es controla el partit.
En fi, esperant que les esquerres aprenguin i es renovin, donaré un vot de confiança a aquest govern de dretes que ha guanyat àmpliament.

dimarts, 21 de desembre de 2010