dimarts, 28 de desembre de 2010

CANVI DE PRESI; CANVI DE GOVERN.

Ja tenim nou president de la Generalitat i nou govern, també.
No és el millor dels paisatges possibles des del meu punt de vista, però vist l'estat de les coses (i dels partits, sobretot d'esquerres) , ...què en puc dir?
En el seu nomenament com a President tot i que va aportar alguna novetat en la presa de possessió, com allò de prometre el càrrec amb “plena fidelitat al poble català” no va evitar l'ambigüitat que caracteritza sovint CiU, al recordar-nos que la construcció nacional, no és una feina per a impacients. També cal agrair la sinceritat de reconèixer el traspàs impecable del govern sortint, cosa que va brillar per la seva absència en el traspàs del 2003, quan CiU donava pas al primer tripartit.
Del discurs del president sortint? Recordar-li que hi ha gent que a part de FER, també vol SER. Que una cosa no treu l'altra.
Pel que fa al nou govern... potser no és el govern dels millors, tal com havia pronosticat Mas, però potser podem dir que és correcte. Al menys sembla que s'hi ha esforçat, tot i que com alguns apunten pot fer una mica d'olor de repetició, de passat, al menys en part.
Mascarell? Bona jugada per part de CiU.
Penso que el PSC s'equivoca una vegada més repudiant Mascarell, que observada la realitat sembla que és el millor candidat a gestionar Cultura si no volem tornar a la cultura catalaneta de pastoret. D'alguna manera Mas s'assegura una gestió no partidista de la Cultura i com a “contrari” repara el menysteniment que els socialistes han mantingut amb Mascarell. Que Mascarell es faci càrrec de Cultura és, sens dubte, una bona noticia. I al PSC li cal reflexió i renovació (de tot).
Obiols avui a El Periódico feia una reflexió sobre el PSC molt encertada i en la mateix direcció que d'altres ja han apuntat (de dins i de fora del partit). El futur del PSC i dels partits en general passa per agrupar persones autònomes i emancipades i no per seguidors de consignes amb obediència fèrria i disciplina telefònica amb la que es controla el partit.
En fi, esperant que les esquerres aprenguin i es renovin, donaré un vot de confiança a aquest govern de dretes que ha guanyat àmpliament.