dilluns, 16 de juny del 2008

PLE EXTRAORDINARI (especial)

Avui a les 12:00 hores

ORDRE DEL DIA

Únic : Proposta d'acceptació renúncia del càrrec d'alcalde Sr. Joan Parera i Serramià i nomenament de l'alcalde en funcions.

Com ja sabeu, per als de casa meva això té una significació especial.
Potser us penseu que és especial per algunes raons que no ho són. I no us arribeu a imaginar les que ho són de debò. Però ara no m'esplaiaré aquí.

Sé la tasca que ha fet (ho he viscut intensament), que s'ha fet com a PSC. Un paper difícil quan s'és alcalde i alhora, l'únic del teu partit al consistori ; però ha prioritzat sempre el paper d'alcalde -d'alcalde de tots i totes- a costa (també ho he viscut intensament) del partit.
No tothom ho fa.
Una tasca majoritàriament poc visible, perquè és una tasca de fons. Una tasca que és una llavor. Les llavors, quan es planten, no es veuen. Però acaben per germinar i esclaten a la primavera i polinitzen amb el vent, tot sembrant de nou.

En Joan és una persona tenaç, amb objectius clars, de conviccions fermes, i que estima en excés un poble, que ara ja és el seu (pesi a qui pesi) i pel que no deixarà de treballar.
- No pleguis!! diuen.
Un pacte, és un pacte. No se'n va. Només canvia de responsabilitats.
Cal tenir la ment oberta i no encegar-se vagant entre martiris i cercant responsabilitats sempre en els altres. Cal exercir la responsabilitat de les decisions preses.

(M'estalviaré de fer comentaris sobre aquells/es que amb l'excusa d'aquest pacte m'han girat la cara o simplement han volgut canviar la seva actitud cap a la meva família. Cadascú ha de respondre dels seus actes i mirar a dins seu. Déu té un bastó que pica sense fer remor, deia la Filo; jo sóc una descreguda i dic: tot el que va, un dia o un altre... torna!. És la vida qui et suspèn, ens deia en Pere Darder a la UAB)

Potser tots/es hauríem de ser alcalde (o director/a, o cap de personal, o responsable de,...) alguna vegada a la vida, i així deixaríem de fer crítica estúpida i irresponsable (fàcil) i podríem començar a fer crítica constructiva i amb coneixement de causa.

GRÀCIES PER TOT!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

.......en el fons, i es el que val, és la feina feta. La crítica per la crítica no té sentit, només la critica constructiva afavoreix el dialeg.
I tens raó en aixó de les responsabilitats !
Salut i fins aviat !

Rosa Soler ha dit...

Gràcies Artur.
Sempre anima llegir un comentari.
S'agraeix.
Rosa