dilluns, 15 de febrer del 2010

DIMECRES DE CENDRA


"Som en ple carnaval, dies de disbauxa organitzada. Dijous passat, dijous gras, figura que vam menjar coca de greixons i truita de botifarra. I dic figura, perquè, si ho hem fet, ha estat d’esma, sense saber per què, que aquests costums es van esbravant. Quin sentit té atipar-se de porc un dia per compensar per endavant quaranta dies d’una quaresma de dimecres i divendres sense menjar porc ni carn de cap mena? Ara mengem porc tot l’any, això els que poden fer-ho, o no en mengem mai, i no per fer penitència, sinó perquè els policies del colesterol no ens deixen.
Aquests dies hem de fer gresca, per més que la nostra societat en faci tot l’any. Ens hem de disfressar, per més que anem disfressats tot l’any. Ja res no té sentit, ni el dijous gras, ni el carnaval. Però la inèrcia d’aquests costums més o menys disbauxats perdura. El que no perdura, en canvi, és la inèrcia de la quaresma, la santa quaresma, com en deien quan jo era petit, ni perdura, més enllà del petit ramat de les velletes parroquials i dels professionals de la fe, el dimecres de cendra..."
Aquest text és de Narcís Comadira extret de EL PERIÓDICO.
Si vols seguir llegint, hauràs de clicar aquí!
Més informació sobre aquesta diada a FESTES.ORG

3 comentaris:

Calavifa ha dit...

Bueno, imagino que aquest text, mostra que en el Carnaval com en tantes altres dites del calendari gregorià, les festes estan perdent la seva arrel religiosa cristiana, quedant només la part lúdica i festiva.
Crec que l'enterrament de la sardina, la truita, la quaresma, els dejuns, abstinències i altres penitències que imposaba el cristianisme, estan una mica oblidats, almenys en països com el nostre.
Des del meu parer, és quelcom positiu, que la religió cada cop imposi menys les seves tradicions al calendari i que vagi convertint-se en un celebració intima i personal,pràcticada amb total llibertat únicament per aquells que així ho senten i ho volen. De mentres, la resta nem fem festotes laiques on no hi ha cap capellà que ens digui com i perquè s'han de fer les coses.

Llàstima dels fanàtics religiosos, que no entenen això i volen imposar els seus ideals i costums, comdemnant a la resta.

Anònim ha dit...

Doncs ara en rouco vol opinar sobre política...no t'ho perdis!!!!

Santi

Rosa Soler ha dit...

Jo no sóc creient i no reivindico pas la religiositat de res.
Només opino que cal saber què celebrem i festegem, entre d'altres raons perquè les nostes festes tenen un precedent molt més antic que el cristianisme.
Rosa