dilluns, 7 de desembre del 2009

POL: UN DIA A OLESA

EL DIA 6 DE DESEMBRE, DES DE FA UN MUNT D'ANYS, ENS REUNIM TOTS PLEGATS PER MENJAR PEUS DE PORC. HEM APROFITAT PER ANAR A TRIAR EL TIÓ.
POL:
-L'ONCLU EL PORTARÀ A CASA I EN PAU I L'ARNAU EL CUIDARAN FINS QUE JO ARRIBI LA NIT DE NADAL. ELS TRUCARÉ PERQUÈ NO S'OBLIDIN DE DONAR-LI MENJAR.
(Els peus de foto els ha escrit en Pol; jo només he separat les paraules per facilitar la lectura)

8 comentaris:

gercarreras ha dit...

Quina sort té en Pol de tenir aquesta padrina tan eixerida!
Rosa, em podràs passar la recepta de la coca de pinyons? Té una pinta!!!

Anònim ha dit...

El pi que heu marcat no el tallareu, no?????

Que a les muntanyes encara n'hi ha molts caiguts de les ventades...

Salutacions

Calavifa

Anònim ha dit...

Mira tu, en Carlos m'ha tret la pregunta que volia fer jo jejejej.
No tallareu pas aquest pi no???

Salut.

Santi.

Rosa Soler ha dit...

Òndia, tu!! Piensa el ladrón que todos son de su condición?
En la meva vida he tallat un arbre del bosc, cosa que no pot pas dir tothom. Oi?
Ja heu perdut la màgia, o què? Això és una escenificació per a mantenir la il·lusió en les tradicions d'un nen petit.
Ara si que m'heu mort!!
Rosa

Anònim ha dit...

aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaahhhhhhhhhhhhhh!!!!!!!
El tió es compra al corte inglés home!!!!! amb un barret de vell panxut i barbut !!

jejejejejejejej

Santi

Rosa Soler ha dit...

I tant!!
l'altre dia una àvia li deia al seu net (de 3 o 4 anys no més): "nosotros lo vamos a comprar ya hecho, que si no da mucho trabajo"
VISCA LA mÀGIA!!
Rosa

Grup de Recerca Olesa Rural ha dit...

Som uns materialistes.

Salut!

Santi

Anònim ha dit...

Penso com tu Rosa,comprar un tio no te cap gracia,a casa sempre el fem nosaltros amb els nens.No se si una foto de las teves es una coca o be son torrons,ja em donaras la recepte,o be li donas a la Laia.Mari