RECOLLINT.

Abans de fer vacances-vacances, repasso el cabàs del celler on deixem la premsa llegida. Retrobo la darrera revista d'Olesa, on l'equip "recollidor" que quedava, s'acomiada. Si no m'erro, a la revista anterior m'havia acomiadat jo. Ha passat tant de temps que ara em costa de calcular.

Rellegeixo aquella mena d'editorial-comiat de la pàgina 2 i no puc estar-me de donar la raó a l'Albert i en Virgili quan afirmen que era una revista que pretenia la participació de tothom, una publicació feta entre tots però que no ha estat possible.
Amb el que no estic d'acord és que la situació política hi hagi tingut res a veure. Com sempre, no és un tema de política, en tot cas de "politització extrema" que és molt diferent. Una vegada més, (no només la mandra) les "històries" personals (i algunes força polititzades) han fet que hi hagués gent que negués la seva propia participació en un mitjà únic i potser irrepetible. Una eina que permetia publicar tot allò que vulguessis sense interferències, sense cap mena de censura ni implicació governamental... qui no hi ha participat ha estat ben bé perquè no ha volgut.
Una oportunitat més perduda. Sembla que ens agradi... de perdre oportunitats. En tenim una llarga llista, de perdudes. Fins quan ens seguirem permetent el luxe d'anar perdent oportunitats?
La veritat és que poca gent (sobretot polítics) s'han cregut aquesta revista, aquesta eina d'expressió lliure. A molts els molestava i ben pocs l'han entesa. Ni els responables dels equips de govern de torn han estat capaços de fer arribar els seus escrits i alguns partits al consistori fins i tot s'hi han negat explícitament.
Tot allò que no es té lligat, que no es controla... molesta, fa por.
Tampoc estic d'acord en què l'equip "recollidor" demani disculpes. Disculpes? de què? a qui? Hem estat treballant cinc anys de manera ALTRUÏSTA per possibilitar l'expressió lliure de tot un poble i hem de demanar disculpes? NO ho entenc.

I ara, quin és el futur?

El títol de l'article-editorial-comiat era... sorprenent (o és que tenia un doble sentit?): "S'ha acabat?", deia amb un interrogant al final.
No sé si això dóna esperances o ens porta inexorablement a temps passats, a una altra revista feta com anys enrera, per algun semi-prefessional a sou que farà la revista a mida del govern de torn, tot fent propaganda de l'alcaldia del moment i controlat per la mateixa. O sota els criteris únics i subjectius de qui cobra per fer-ho (suposadament) de manera professional.
Aquesta és la revista que volem?

Això és el que volem, que parlin per nosaltres? que algú ens faci de veu sota el mandat de torn? que ens omplin de propaganda municipal (partidista)?
Voldria recordar, lligat amb els objectius d'aquesta revista que potser s'acaba, una frase... em penso que era de Kant (si no ho és, disculpeu-me): " una acció bona és aquella que es fa d'acord amb el deure. Si la intenció és bona, ja és una decisió ètica".
Vull llegir el títol del comiat-editorial en positiu: l'esperança, diuen, és l'última cosa que es perd.