diumenge, 1 de juny de 2008

AIGUATS i SEQUERA... i PLE.

1. I torna a ploure. És bò.
Tot i els dubtes amb el tema de si ja no hi ha sequera, continuem recollint, que l'aigua, malgrat el que creguem o deixem de creure, és un bé escàs.
Una altra cosa és la discussió sobre la famosa canonada.
Ara ja hi ha prou aigua? N'hi ha força més que un parell de mesos enrera, però els pantans estan tant buits -o tan plens, depenent de la vostra manera de veure les coses- com l'estiu passat.
Ja no cal preveure res? canonades, sequera,... ja podem omplir piscines? no és un luxe, això? Després ens queixerem de manca de previsió?
No estic d'acord amb els trasvassaments, però quan les coses es fan malament d'entrada i la natura se'ns posa de cul, calen mesures urgents.
Què passarà, em pregunto- si la sequera que tornarà degut als canvis climàtics globals del planeta- la gent del sud necessita aigua? O això no passarà mai? I si l'Ebre pateix en extrem i no arriba al Delta? haurem de còrrer la resta de catalans per fer anar canonades cap el sud? Els catalans que tenen la immensa sort de viure prop d'un riu, és gràcies a ells, o el riu ja hi era quan hi van anar a viure? I si tots anessim a viure allí? així no hauriem de trasvassar aigua, no? Cal viure on hi ha aigua? Què en farem dels desequilibris territorials, doncs...?
Tinc el cap com un bombo. No hi ha mai res ben fet.
2. Divendres va haver-hi PLE, a Olesa.
Com sempre, pesadíssim, i amb escàs contingut polític. No n'aprenem?
Es va aprovar una proposta del GOOB per reconèixer el mèrit de salvar 5 joves a en Jordi Vendrell de Cal Morgades. TOTS i TOTES en sabem la història. Vivim en un poble (amb els seus avantatges i inconvenients).
ABSOLUTAMENT D'ACORD. Com no? Gràcies a en Jordi no vaig enterrar un fill. Li deu la vida. Eternament agraïts.
Però... calien totes aquelles parrafades carregoses i barroques sobre el jovent i la descripció pel·liculera que ens van muntar els promotors d'una proposta, oportunista i individualista?
Ras i curt, senyors. No cal ni més demagògia ni tantes parafernàlies : l'acció d'en Jordi s'ho mereix, sí, senyors, i punt!! amb rotunditat. Sense cap mena de dubte.
Tots hi estem d'acord. Faltaria més!!
L'altre tema és el de discutir (en un plenari) si va ser un accident (CiU) o una imprudència (GooB).
Les coses pel seu nom, sense disfresses. Evidentment, una imprudència com una catedral, per no dir una temeritat. I ho dic jo, mare afectadíssima. Cada vegada que hi penso... Les aventures només serveixen a l'experiència si surten bé. Aquesta, per sort, ha estat així. Que serveixi d'experiència PER TOTHOM!
En fi, FELICITACIONS SINCERES i GEGANTINES A EN JORDI VENDRELL i pel que fa al PLE,.... ferregós, excessivament ferregós. Avorrit. Pesaaaaaaaaaaaaat!
Algunes fotos que vam fer mentre ignoràvem que els 5 joves amb el meu fill inclòs -ara famosos a la comarca i rodalies- eren auxiliats pel Jordi.
BubbleShare: Share photos - Powered by BubbleShare

1 comentari:

Anònim ha dit...

Sens dubte que a en Jordi Vendrell se li ha de fer un reconeixement especial o alguna cosa similar, va salvar 5 vides d'un possible desastre.
En quan al meu parer, sí que va ser un accident, un accident degut a una imprudència, a una temeritat diguem-ho com vulgueu, les dues coses van lligades de la mà en aquest cas, i no vull entrar en el rol que hi va haver en el ple de divendres passat.


Santi