JA ÉS AQUÍ!!!

He de confessar que m'encanta aquesta època de l'any.

El Carnaval... m'atabala.
I més darrerament que sembla que ens metamorfosegem (metamorfegem?) en brasilers construints-nos atuells mínims en comparses i rues imitant (no sempre amb gràcia, val a dir-ho) l'estil del Brasil, quan al febrer, aquí, fot un fred que pela!!
Quina mania d'anar disfressats com si fóssim a l'hemisferi sud. No és més pràctic disfressar-se d'alguna coseta menys lleugera: no sé, de Pantera Rosa, d'esquimal, de mico, del segle XIX, de.... de bomber! No ho dic per cap aspecte moral, NO! ho dic pels refredats de la setmana següent, per les otitis i angines inevitables i, sobretot, pel patiment immens que passen les criatures, tan mones, elles, el dia de Carnaval!!.
Enguany, a més a més, sota zero i nevant!!
Una senyora em deia el dissabte: vols dir que no hauríem de celebrar Carnaval a la primavera?
NOoooooo!!! Carnaval, al nostre país, entorn... (hemisferi nord) és i ha estat sempre al febrer. De tard o de primer, Carnestoltes pel febrer, oi? I a l'hemisferi nord, el febrer, encara és hivern, a l'inrevés que a l'hemisferi sud, que justament ara és estiu, com per exemple, al Brasil. (Aiiix...!! que no es recorden que allí, el Papa Noël va amb banyador? Aiii!!!)

Em faig vella amb excessiva rapidesa, em sembla. Ho veig.

M'agrada l'època que va de Carnaval a Pasqua. El temps comença a encaminar-se cap a la primavera. El bosc canvia de color. Mengem bunyols de vent cada divendres. M'encanten, i el bacallà, i les coques de recapta amb escalivada... (a l'escola tinc una companya que fa uns bunyols excel·lents). També hi ha la perspectiva de vacances... de la Mona i els ous de xocolata...
I mira, aquesta iaia amb set potes sempre m'ha fet gràcia. Me l'imagino barallant-se a cops de cullera amb Sa Majestat el rei dels Poca-soltes i aquest rient i queixant-se entre babau i malparlat.
El que sap greu de tot això, en definitiva, és que amb l'excusa de no ser creients, seguimt fent i celebrant les coses sense saber-ne les raons. I tampoc anem més enllà del cristianisme (que és d'on ve tot, de molt més lluny) i ens quedem aquí, fent per fer.
Un adult em deia no fa gaire que la Vella Quaresma té 7 cames perquè són les setmanes que resten d'escola fins a les vacances. Bé, si, és clar... d'alguna manera, però... no és això. Tampoc sabem explicar... per què enterrem una sardina? si justament arriba la Quaresma que, segons la tradició cristiana és el temps de no menjar carn? No s'hauria d'enterrar un tros de porc? (jo m'ho he preguntat durant molt de temps).

Segons el costumari català (diu la Txell) hi ha diverses explicacions ...
1.-“La sardina era una manera d'anomenar la carcanada o l'espina del porc, així l'enterrament de la sardina seria l'enterrament del porc per començar el dejuni de la Quaresma”
2.-“En alguns llocs s'enterrava la figura del Carnestoltes amb una sardina a la boca. Potser per no perdre el ninot es va acabar enterrant només la sardina. D'aquí s'hauria quedat el nom. La veritat, però, és que no és un costum gens extens.”
3.-“El dimecres de cendra és l'últim dia del Carnestoltes o el primer de la Quaresma segons com es miri. Per començar la Quaresma i havia el costum molt estès d'anar a fer un berenar a fora on es menjava peix (arengades o sardines) per començar l'època de la Quaresma. Es va començar enterrant les restes de les sardines i es va acabar enterrant una sardina. [...] Durant un temps a finals del segle XIX es van vendre petits taüts en algunes botigues per enterrar la sardina”

Aquí en teniu un parell, de raons.
Aquí es dóna suport a una de les dues versions anteriors.

Sigui com sigui... BENVINGUDA QUARESMA!!!