Primer de juliol. Aquí em teniu.Els mestres i les mestres vam acomiadar-nos ahir esperant descansar i desitjant gaudir d'un bon curs a partir de setembre.
Molts, moltíssims, ens actualitzarem a les escoles d'estiu, presencials i/o virtuals que s'estenen arreu del territori i per aquests móns d'Internet. D’altres ho hem anat fent al llarg del curs.
En aquests inicis de juliol, els equips directius ens acabarem la paperassa i els aplicatius corresponents, esbossarem el proper curs i ens escarrassarem en confegir horaris coherents (en la mesura del possible) amb sisena hora inclosa, sense saber encara amb qui comptem i amb qui no. Això si, amb LLEI nova. Ho deixo aquí.
Però he de dir un cosa.
Em va saber molt de greu, acomiadar-me ahir. Ho vaig voler fer ràpid, sense allargar la cosa, per no posar-me a plorar com ja feien algunes companyes.
Aquests darrers dos cursos, he tingut uns companys i companyes excel·lents (no és que no n'hagi tingut altres anys, de companys/es excel·lents, és que aquest ha estat un cúmul de complicitats). Uns companys que el sistema farà que marxin: uns perquè venen del Bages, d'Osona, ...del Vendrell en el millor dels casos... i evidentment, per més bé que es sentin en l'equip de treball, per més integrats i implicats que estiguin en els projectes de centre, casa seva els queda molt lluny. Massa lluny.
D'altres, perquè com a mestres "públics" (interins o funcionaris) són un número i el sistema no els deixarà quedar en un centre en el que s'han implicat i compromès i els enviarà a d'altres centres o pobles als quals no volen anar i per contra, portarà a Olesa, docents que no volen venir (no per res, sinó perquè està lluny de casa seva, no hi ha transport, han triat una altra escola del seu entorn, un centre amb projectes diferents, un equip docent amb el que se senten lligats i compromesos...)
És així d'incomprensible? ... de surrealista? de...
Em sap molt de greu perdre'ls. Hem format un equip de docents de primera, cohesionat, amb unes qualitats humanes i professionals que costen de trobar (totes juntes !! com a col·lectiu, no individualment) i amb un "bon rotllo" increïble i els trobaré molt a faltar. Molt. Moltíssim.
Ja sé que en Dani ha muntat un Feisbuc,... però no és el mateix.
GRÀCIES MIL PER FER-HO FÀCIL.
Una abraçada molt forta a tots i totes i que els vostres desitjos es facin realitat.
UN PETÓ.
Però he de dir un cosa.
Em va saber molt de greu, acomiadar-me ahir. Ho vaig voler fer ràpid, sense allargar la cosa, per no posar-me a plorar com ja feien algunes companyes.
Aquests darrers dos cursos, he tingut uns companys i companyes excel·lents (no és que no n'hagi tingut altres anys, de companys/es excel·lents, és que aquest ha estat un cúmul de complicitats). Uns companys que el sistema farà que marxin: uns perquè venen del Bages, d'Osona, ...del Vendrell en el millor dels casos... i evidentment, per més bé que es sentin en l'equip de treball, per més integrats i implicats que estiguin en els projectes de centre, casa seva els queda molt lluny. Massa lluny.
D'altres, perquè com a mestres "públics" (interins o funcionaris) són un número i el sistema no els deixarà quedar en un centre en el que s'han implicat i compromès i els enviarà a d'altres centres o pobles als quals no volen anar i per contra, portarà a Olesa, docents que no volen venir (no per res, sinó perquè està lluny de casa seva, no hi ha transport, han triat una altra escola del seu entorn, un centre amb projectes diferents, un equip docent amb el que se senten lligats i compromesos...)
És així d'incomprensible? ... de surrealista? de...
Em sap molt de greu perdre'ls. Hem format un equip de docents de primera, cohesionat, amb unes qualitats humanes i professionals que costen de trobar (totes juntes !! com a col·lectiu, no individualment) i amb un "bon rotllo" increïble i els trobaré molt a faltar. Molt. Moltíssim.
Ja sé que en Dani ha muntat un Feisbuc,... però no és el mateix.
GRÀCIES MIL PER FER-HO FÀCIL.
Una abraçada molt forta a tots i totes i que els vostres desitjos es facin realitat.
UN PETÓ.
9 comentaris:
M'ha agradat moltíssim el teu escrit Rosa, m'hagués agradat molt ser al comiat!!!
Jo també us trobaré a faltar!!!
Gràcies per tot el que hem viscut i per tot el que hem après uns dels altres!!
Mil petons
Nuri
Hola Rosa i companyia! Sóc la Laura, més coneguda com la Laura Gran... hehhee
Vull afegir que per mi aquests dos anys han estat fantàstics i inolvidables.
He après moltíssim de tots vosaltres i sempre portaré un troset del Pont de l'Arcada allà on vagi.
També dir que jo vaig ser una de les que va plorar... vaig plorar fins a Sant Sadurní.
Una abraçada i mil petons.
A reveure (no adéu).
Ai, ai!! Laura Grrrrrrrrrran!!!
Que no ho saps que és perillós, plorar i conduir?
Tots/es hem après de tots/es. Ha estat un plaer treballar amb tu, ...què farem a La Mola sense la Laura Gran?
Que et toqui una bona escola (a prop de casa) i genials company/es.
SALUT i SORT.
A REVEURE!!!!
Rosa
Hola a tots i totes!! Sóc en Luis, a mi també em va fer molta pena. He estat molt a gust amb tots vosaltres i no em costava gens anar a treballar i m'ho he passat molt bé. He aprés moltíssim, totes aquelles coses que a la universitat no t'ensenyen però que són les més importants. Però no passa res perquè l'any que ve continuaré(jejeeje), esperem...ja tinc contractats uns mafiosos per fer una petita feina..jejeje. Moltes gràcies a tots.
Pd: si us avorriu aquest mes de juliol perquè no teniu res a fer, recordeu que jo estic treballant de
9 a 18, (gaudiu de les vacances!!)
Ahà!! no haver-t embolicat amb la canalla!!!!
Bromes a part... i tant, que ens veurem.
Ja tens l'horari fet. Qui farà la FILO, eh? Que et penses que no costa quadrar-ho tot, o què?
Bon estiu!!
ENS VEIEM!!!!!!!!!!
Rosa
Jolin, sap molt de greu que marxin les Laures, la Nuri, la Magda, que el Dani i el Lluís siguin incògnites...Ostres, amb 4 anys les hem vistes de color...negre, molt negre! i l'any que per fi tot rutlla...En fi, que espero que aterreu a una bona escola amb gent amb qui us sentiu còmodes treballant (que ja és molt!). Igual que espero que el curs que ve sigui un quart de bo del què ha estat aquest...
Bones vacances!!
Yashmine.
Ei!!!!Que encara que marxi us seguiré de prop, eh? Com veieu ja ho estic fent...Volia dir-vos (a tots) que he après molt de vosaltres i que us aprecio molt més del que segurament he estat capaç de demostrar. Als nens/es evidentment també!Ara la vida em fa tirar cap a un altre cantó. Per una banda fa molta i molta ràbia. Per l'altra, estic molt agraida d'haver-vos conegut.
Molta sort a tots/es! Crec deduir que la Yashmine es queda. I el Dani i el Lluís espero que també. Fareu un bon equip!
He de dir que...més blanc i no surto a la foto...qué palid que sóc!!! Haha.
Bromes a part, per mi ha sigut un plaer, millor dit, un honor aprendre de vosaltres, ja que com a mestre "super pipiolo" la meva experiència educativa es reduia a un any. Però, gràcies a cada un he construit una molt bona base per al futur. Sereu la "Pedrera" de l'educació?
A tots que heu marxat us trobaré a faltar molt, però sempre queden pendent les escapades de Laura Romero (àlies: Laura Petita)per portar-les a terme, sopars, dinars, festes i un llarg etc que s'hauria d'aprofitar per no deixar de ser part de el prestigiós club: "Mestres Molons de L'Arcada".
Un petò a totes i una forta abraçada als homes...hahah, va, no, Lluís, Josep, un petó però molt "maxo". Hahah.
Dani.
Sort que en Dani sempre està de broma.
bon estiu!!!!!!!!!!
Rosa
Publica un comentari a l'entrada