dissabte, 4 d’abril de 2009

DE FUTBOL?... DE GÈNERE?

Per causes familiars -contràries a la meva voluntat- sovintejo els camps de futbol.
Normalment quan entrenen els "homes", la canalla no entra al camp i marxen amb les mares cap a casa, que és hora de fer el sopar, passar per la dutxa... i aquestes coses tan quotidianes.
Però la vida té... encara i malauradament, sorpreses. M'explico:
És un divendres de març. Són gairebé dos quarts de vuit del vespre. Arribo al camp de futbol per recollir el meu fill.
Mig camp de la dreta: entrenament dels cadets. Com sempre, cap problema.
Mig camp de l'esquerra: entrenament de les dones. Fa dos dies que han començat els entrenaments. Són dones que volten la trentena per dalt i per baix i algunes d'elles ja fa dies que formen part d'aquella tropa de la Sílvia Soler, del grup del 39+1, mares de família.
Quedo perplexa!! Al seu voltant (al mig del camp, amb elles i entre elles!!), juguen els seus fills i filles mentre , les dones futbolistes, s'esforcen per seguir les indicacions de l'entrenador. Mentres, a fora de la gespa, a l'altra banda de la tanca, un grup d'homes, (dedueixo que alguns són marits de les futbolistes per la conversa que mantenen), cervesa en mà, xerra entre rialles, fent frases que no repetiré aquí (i que majoritàriament no van ser des del meu punt de vista, apropiades, per dir-ho d'alguna manera) . Val a dir, en honor a la veritat, que algun també animava.
Ignorant de mi, pregunto:
-Què hi fa aquella canalla allí, que no deixen entrenar les dones? pensant que els pares se'ls podien endur a casa, dutxar, fer el sopar, i deixar les mares entrenar tranquil·les sense el sobrepès del fill i l'alliberament de les "mirades" dels de la tanca.
-S'estan amb les mames!! (vaig obtenir per resposta "òbvia").
Em vaig sentir d'un altre món.

6 comentaris:

- assumpta - ha dit...

Malaudarament encara n'hi ha molts d'aquesta "espècie".
Volem pensar que tot canvia, però potser en el fons... no canvia res.
Bona setmana!

Calavifa ha dit...

Em fa vergonya com home, que això encara passi. I sobretot, que poca gent ho vegi intolerable... REpeteixo el que he dit abans MANDA GUEVOS, COMO ESTÁ EL PATIO!!!

Anònim ha dit...

Penseu que aquesta canalla tindrà dos referents clars a la vida, de l'esforç i sacrifici, que en aquest cas serà la mare, i de sedentarisme i pasotisme, cervessa en ma del pare.
Pitjor sería que estiguessin amb el pare, sentats i fent una coca-cola, mirant com entrena la mare.
Ells hauràn de triar.

Santi

Anònim ha dit...

tot i que es vergonyos si les mares no ho vulguessin els nen no molestaries en l'entrenu!!! o no!!!

Anònim ha dit...

TENS TOTA LA RAO, AIXO PASA PERQUE A LES MARES POTSER ELS HI AGRADA TENI MIG CAMP.

Fora d'hores. ha dit...

Benvolgut (des)anònim n.1: quan creixis una miqueta més entendràs que, sovint, les responsabilitats que assumim, ens fan fer coses que a vegades no s'entenen fàcilment, com renunciar a petites parts de nosaltres mateixos per donar oportunitats a d'altres... No tot és simple i linial. La vida és complexa.
Ja ho entendràs de qui a no gaire.
Les situacions de desigualtat de gènere no s'expliquen només perquè les dones "ho volen", "ho permeten"... Et costa d'entendre perquè tens la sort que a casa teva no les has viscut, aquestes desigualtats. Però existeixen, per desgràcia, encara.
Un petó.
La teva mare.
Rosa
(Ah!! benvolguts anònims (desconeguts) si no signeu esborraré els missatges)
Gràcies per llegir el meu blog i fer-hi aportacions!!
ROSA SOLER