S'acaba el curs i tinc una mica de pressa i una mica de recança. Aquest curs ha estat especialment dur, i alhora especialment enriquidor.Estic molt cansada i necessito que tot això s'aturi i es prengui el seu propi descans.
Però cada final de curs em dol deixar uns alumnes que he tingut des de petits.
Ja marxen i sempre et sembla que s'enduen una petita part de tu.
Et preguntes: els hauré fet servei?...això esperes.
I sempre dubtes. Com amb els fills.
Necessito vacances.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada