JA ÉS ESTIU!

Avui és dissabte i dissabte d'estiu, estiu. No només hi hem entrat via calendari, avui és el dia amb més hores de Sol de l'any, i per tant amb la nit més curta, ja que som al solstici d'estiu, també hi hem entrat per temperatura: avui fa una calor de mil dimonis.
A la web de festes.org diu que l'estiu comença el 23 de juny, dia del solstici d’estiu i acaba pels volts del 23 de setembre, coincidint amb l’equinocci de tardor. Així, doncs per què diuen que és avui?
Quin mareig. Cerco a Internet, a la Viquipèdia: ...en el solstici d'estiu el Sol es troba a la posició més septentrional (més al nord), això és, sobre el tròpic de Càncer, a +23°26' de declinació. Físicament, el solstici d'estiu correspon al moment en que l'eix de rotació de la Terra es troba més pròxim a la direcció Terra-Sol. Això s'esdevé entre els dies 20 i 21 del mes de juny (la data i hora exactes varien cada any, i p.e. a l'any 2006 va tenir lloc el 21 de juny a les 15h 7m 13s.)
Bé, ja ho entenc.
Som estiu, ... i punt. L’estació més càlida i seca de l’any, l'època en què el Sol és ple, el temps més assolellat, els dies més llargs i les nits més curtes. L’estació festiva per autonomàsia, perquè antigament s’hi concentraven les festes de celebració de la fi de les tasques agrícoles (tradicionalment el 15 d'agost era el darrer dia per segar, i el 24 el darrer per llaurar els camps), que l'església va fer coincidir amb les festes patronals i perquè en l’actualitat és el temps de les vacances escolars i laborals.
I com que és estiu, avui hem collit els primers nespres del nesprer del pati.
Quan era petita sempre confonia els nespres i els albercocs.
El nespre és bo, quan ha sobremadurat, sinó és gairebé incomestible. És ric en sucre, però baix en calories (unes 50 calories per 100 grs). Destaquen d'entre els seus components: potasi i en menors quantitats, magnesi, calci i ferro. També petites quantitats de vitamines del grup B i C. El nespre, com moltes altres fruites té valor i propietats antioxidants. A més conté fibra soluble (pectines), tanins, substàncies d'acció astringent i numbroses substàncies aromàtiques com els àcids orgànics (cítric, tartaric i màlic) abundants a la seva polpa.
Encara que el seu nom llatí (Mespilus germanica L.) fa referència a la Germània, és originari de l'Àsia Menor i sembla que van ser els romans que el van dur d'allí fins a Europa.
Tot i que se'n troba a tots els països europeus del Mediterrani Central i Oriental i que arriba fins a les illes de Sardenya i Sicília, sembla que actualment, el nespre europeu s'ha anat substituint pel nesprer japonès (Eriobotrya japonica) que és el que podeu veure al cabàs i que als Països Catalans sol trobar-se a molts patis de cases, com la nostra, o en conreus intensius, més cap el País Valencià.