dilluns, 24 de març de 2008

PER PASQUA, MONA!!

De tots els costums pasquals, segurament, el que més perdura a Catalunya és el de regalar la MONA.
La mona és un pastís amb què els padrins obsequien els seus fillols i filloles. El nom de «mona» no fa pas referència a cap mena de simi, sinó que deriva del mot àrab munna, que vol dir regal.
Les mones tradicionals són una mena de coques rodones, semblants als tortells, normalment adornades amb ous durs. Al Penedès en diem ROTLLOS.
En alguns casos, els ous poden tenir la closca pintada i abans, en alguns llocs, era costum posar-ne tants com anys tenia l’infant; mai, però, passaven de dotze, ja que aquest present se solia fer fins que es celebrava la comunió, que s’acostumava a fer al redós d’aquesta edat.
És clar que a moltes cases, i la nostra n’és un exemple, com que la part religiosa d’aquestes tradicions no es viu, els “joves” de casa, alguns pares i mares de família, encara reben MONA!!!
Primer les mones es feien a casa, després les van fer els forners i finalment han acabat a mans dels pastissers que fan lluir els aparadors amb dissenys de xocolata espectaculars. Així, doncs, a l’actualitat, les mones de pastisseria no tenen res a veure amb les tradicionals i s’han convertit en un pastís de bescuit, decorat a base de xocolata, amb figures al•lusives a temes d’actualitat. Algunes són autèntiques obres d’art.
Nosaltres, aquest any hem provat de fer-les... i no han quedat malament. De totes maneres, pel que pogués passar i per a no quedar sense, hem seguit comprant les que fa en Joan de la Penya, que són boníssimes.
Els padrins, i en alguns casos les “padrines” hem complert i hem fet arribar els “MICOS” corresponents als nostres fillols i filloles. Els més “ganàpies”, també!!
Ah!! N’hi ha hagut un... que a més de dues de xocolata, ha rebut una mona especial: un cap de setmana a Londres amb la seva cosina! RENOI!!!
BubbleShare: Share photos - Play some Online Games.