dijous, 27 de desembre de 2007

La màgia de Nadal?

Tant d'esperar Nadal, i ja ha passat.
Ha passat Nadal i sant Esteve i tot. Demà ja és el Dia dels Innocents i corrents a preparar el tiberi de Cap d'Any. Tot just acabat això, corrents, corrents per tenir-ho tot a punt per als Reis!
Quan era petita tot passava més lentament. Aquests dies eren plens de màgia i de llum. Ara que ja no sóc petita ni els meus fills tampoc, m'esforço per reviure-ho pel meu fillol.
Tots els passos previs, els sorolls, en Fumera, els rituals, peles de taronja pel Tió, els fanalets per a la Cavalcada, les sabates lluents al balcó i el pa i l'aigua pels camells... i torrons i cava per als Reis... (sobretot!)
La màgia no s'hauria de perdre mai!! Només nosaltres podem fer-la.
He de dir-ho: quan veig aquests tions modernitzats amb cara, ulls, boca,... em poso dels nervis. On queda la màgia? on deixem lloc a la imaginació? un tió és un tronc i per Nadal un tronc màgic!! no necessita cara, ni barretina. Necessita que en tinguin cura i que la mainada es porti com cal.
I els pessebre? i els galets? i el gall del Penedès?
Nadal és Nadal, i qui res no estrena... res no val.

2 comentaris:

Ger Carreras ha dit...

Em fas sentir millor, perquè a mi em passa el mateix. He arribat a pensar que m'he tornat massa crítica i rondinaire, i m'anima que altres tenguin els mateixos sentiments. Enyor la il·lusió i la màgia dels nadals de la meva infantesa. Pensaran el mateix els nostros fills a la nostra edat?

Fora d'hores. ha dit...

Espero que si, al menys això em fa pensar el que segueixo vivint a casa. Esperem-ho!!