APROPIACIÓ INDEGUDA

Quaranta-vuit hores després de viure al poble una moció de censura, em revenen al cap algunes imatges i fets. Més enllà d'opinions diverses i valoracions polítiques (i sobretot socials) de tota mena, em va colpir un fet concret.

I és que sovint, els polítics (o els que volen fer de polítics) s'apropien de coses que no els pertanyen, o si més no, no són de la seva propietat únicament.
Les persones no som propietat de ningú.
I ho deixo aquí per respecte i per no ferir a ningú involuntàriament.
Hauríem d'haver entès el seu objectiu: estimar un poble, que és molt més que un sol col·lectiu.